“Mangata” és una paraula d'origen suec sense traducció al castellà que significa el camí de llum que es forma pel reflex de la lluna en l'aigua.
Descobrir esta associació simbòlica, la poètica que comporta i la màgica llum formant un camí en la foscor amb múltiples interpretacions, em dona peu a treballar en este concepte tan suggeridor i bell. Este és el punt de partida per a emprendre un projecte fotogràfic que comença en el 2019 i que espere que culmine en un llibre en el 2025.
Em vaig endinsar en la naturalesa per a buscar relacions simbòliques, metafòriques, on les branques d'un arbre sec es transformen en les ales d'un corb o les ones de la mar es convertixen en núvols, donant-li una picada d'ullet al temps.
M'agrada jugar amb les semblances, transfigurar branques, núvols, plantes, animals… i donar-los un doble sentit, igual que la llum de la lluna es transforma en camí. No sé on vaig llegir “que només la petjada fa somiar” i és una de les frases que m'acompanyen quan busque imatges que marquen eixe espai interpretatiu.
L'indici suggerix un traç, un rastre que descobrix i ens endinsa en un espai obert a imaginar. La naturalesa em sembla un espai profund, un lloc de connexió entre éssers que es relacionen i que el joc de la vida i la mort apareix en cada suposat rastre. Les fotografies que propose són díptics, juxtaposant dos imatges, una al costat de l'altra. La meua intenció és mostrar una cosa per a expressar o significar una altra. El joc visual que propose ens convida a veure, però sobretot a imaginar. La realitat es dissol i s'embolica en una aura de misteri.
El món visible es revela a través de codis interpretatius on la imaginació s'obri pas i marca en cada cas un significat propi. Cada observador buscarà el seu sentit i la interpretació del que hi ha baix el símil creat.
